Jan Pastor Caballero

Bona Tarda a tothom,

Comparteixo el meu sumari i les dues pàgines referents a una «entrevista» al raper A$AP Rocky. El meu sumari és bastant senzill, inclou els tres apartats més destacats de la revista, de manera minimalista. A part hi he afegit un editorial escrit per mi.

Pel que fa a les pàgines interiors, he volgut combinar, de manera senzilla també, imatges relacionades amb el text. Una a pàgina sencera, i les altres dins de l’àrea que he determinat amb la retícula.

Com es pot observar, m’he inspirat en un disseny net amb més aviat pocs elements extra.

Comunitat

El col·lectiu que he escollit és la colla de diables de Cornellà. És un grup de diables format l’any 1984, que es dedica a organitzar activitats culturals, que solen incloure pirotècnia, a la ciutat de Cornellà a tall d’entreteniment. La tasca dels diables no és només a les festes majors, també s’exerceix una funció cultural durant tot l’any. Des de l’associació es treballa per tal de crear diverses activitats i no només relacionades amb els correfocs, sinó també per a potenciar i crear un teixit associatiu cultural al poble, ja que aquest grup està en contacte amb altres organitzacions culturals de la ciutat, de diferents àmbits.

 

Treball de Camp

Havent contactat amb el cap de la colla dels diables de cornellà, vaig accedir a una activitat que duen a terme anomenada, la maleta viatgera, per tal d’aconseguir resoldre els dubtes plantejats a l’apartat d’objectius de l’activitat anterior. Per exemple la manera de treballar, sobretot a nivell cultural, l’evolució des de la fundació fins l’actualitat, i el “per què” de treballar més enllà de la pirotècnia i la voluntat d’expandir-se culturalment en altres àmbits. Amb la maleta viatgera, tot i no ser l’activitat més normal d’aquest col.lectiu, el qual és el correfoc, vaig aprendre com treballen, com s’organitzen, quines jerarquies tenen, etc.

En primeres instàncies no he tingut cap dificultat, ja que des de la colla m’han acollit molt bé el día que vaig estar amb ells, i des de sempre m’han convidat a seguir realitzant activitats. Em van deixar fer fotografies de l’activitat sense presentar cap problema. El que em va sorprendre va ser que quan vaig anar al local, no hi tenien el drac, que és el màxim símbol de la comunitat. Després de preguntar, em van dir que estaven arreglant-lo, ja que es va trencar una banya en l’últim correfoc. Vaig seguir en contacte amb la comunitat, intercanviant opinions amb els diferents membres del col.lectiu, sobre l’evolució de l’entitat i de la manera de treballar, sobretot per culpa de la Covid.

Només començar la jornada, van consultar el calendari on hi posava a quina escola s’havia d’anar a realitzar l’activitat de la maleta, i a qui li tocava anar. Pel que vaig comprovar hi havia bastanta flexibilitat amb el calendari, ja que al mateix moment, dos persones es van intercanviar els dies, sense debatre-ho amb ningú que no fos entre ells mateixos. Després d’estar xerrant una estona, vam marxar cap a l’escola on faríen l’activitat de la maleta viatgera. Vaig acompanyar-los de camí i durant tota l’activitat. Els nens de l’escola es van posar molt contents i van gaudir d’una activitat entretinguda i divertida. Al final del matí vam tornar al local, i em van deixar la maça de diable, i vaig provar a utilitzar-la, tenint certes complicacions, ja que no és quelcom que estigui acostumat a fer. Quan vam acabar, vaig estar revisant el material del kit de camp que vaig estar utilitzant. En aquest cas només vaig utilitzar el telèfon mòbil i l’ordinador, a part de la maça de diables. No crec que faltés res, ans al contrari em van sobrar coses, pero això era degut a que el meu kit de camp estava preparat per un correfoc, que com ja he dit era l’activitat més habitual.

El meu procés d’acceptació amb la comunitat va ser ràpid, ja que teniem moltes coses en comú com per exemple gustos, costums, etc. Per tant em vaig adaptar de manera molt ràpida i familiar. Un fet que m’ha agradat molt, relacionat amb les costums de la comunitat, és que aquestes no han canviat des de fa molt de temps, i tot i que vingui una persona de fora, segueixen essent les mateixes. Des dels llocs de reunió, als rituals abans de començar un correfoc, i al acabar-lo, tot segueix com sempre. 

Podríem dir que la comunitat em va afectar de manera positiva, quan hi vaig formar part, ja que vaig ser del grup uns anys, i em va canviar moltes perspectives, maneres de pensar, etc. Crec que no deixa a ningú indiferent el fet de passar un sol dia amb aquesta comunitat, ja que s’aprenen moltes coses, sobretot a nivell emocional, compartint bons moments, etc. Al final, acabes veient al grup tants dies que és com la teva segona familia, ja que hi passes molta estona, es parlen moltes coses i es viuen diverses emocions, unes més intenses que d’altres. També hi ha lloc pel moments de tensió, però generalment tothom ho descriu com una experiencia genial. Per tant considero que aquesta comunitat t’afectarà de ben segur, pot ser de manera bona o dolenta, però et farà reflexionar sobre l’estona que has estat amb ells.

 

Objectes destacats

Un cop a casa havent estat amb ells i reflexionant sobre l’experiència, identifico dos objecte principals de la comunitat. El primer objecte i més important, el drac. El drac, anomenat Cornut, és la principal atracció de l’entitat, essent aquest el centre de totes les mirades abans, durant i després del correfoc. El drac és com l’escut d’un equip, quan algú veu el Cornut, tothom sap que la colla de diables de Cornellà és allà. Hi ha molt de misticisme sobre el drac, ja que alguns diuen que se’l van trobar i el van acollir com seu, altres diuen que va ser creat com al primer drac de tots els de Cornellà pels fundadors de la colla. Per tant l’origen d’aquest és desconegut. Abans de començar a treure el drac als correfocs es fa una especie de ritual amb petards on es proba la mobilitat del drac, etc. 

El segon objecte important és la maça negre de diable. Aquesta maça no és una de normal com la que porta tothom. És una maça especial on hi caben sis petards a la vegada. El portador es decideix per jerarquia i cada any va canviant si s’escau. Normalment la gent que porta més temps a la comunitat, és la que porta aquesta maça durant els correfocs. L’escollit, a part de portar una maça diferent més pesada i més gran, també porta un traje de diable diferent, el qual és tot negre, amb alguns detalls en blanc, anomenat “la mort” o “la parca”. 

Conclusió

Per tancar l’experiencia, parlaré sobre l’aportació per part de la comunitat de diables, tant en l’àmbit cultural com social, al teixit associatiu de Cornellà i a la població. No només mitjançant els correfocs, si no que també amb activitats com la que hem vist, anomenada “La maleta viatgera”, l’associació de diables pretén transmetre certs valors al conjunt de la població. Impulsant i fomentant  la lectura entre els més petits i els més joves. Aquesta comunitat va més enllà de ser una simple associació de diables, i porta molts anys mostrant-se participativa en un gran número d’activitats creades per les diferents associacions culturals de la ciutat i altres entitats com l’ajuntament. Els diables de cornellà sempre han estat aportant el seu granet de sorra, de la millor manera que han pogut. Per això, quan algú parla dels diables, tothom posa bona cara i en guarda un bon record, hagi estat involucrat directament o no amb la comunitat.

 

Segons el DILC, Diccionari Invers de la Llengua Catalana, l’etnologia és l’estudi de les societats i les cultures per mitjà d’una tècnica d’observació en què l’investigador pren part activa en la realitat que estudia. Partint d’aquesta base teòrica entenem l’etnologia com un mètode d’investigació relacionat amb l’antropologia, que tracta d’observar diferents pràctiques culturals i comportaments socials d’un grup de persones. En aquest mètode s’utilitzen actituds no intervencionistes. Per tal de realitzar un registre de la informació, es prenen apunts o notes a partir de l’observació, d’una manera objectiva, com ja hem dit, acompanyat de reportatges fotogràfics o vídeos.

Eines

Per tal d’adaptar el meu kit de camp a les meves necessitats, utilitzaré diferents estris per a recollir mostres d’informació, fotos, vídeos i gravacions. Val a dir que la base d’anàlisi seran les gravacions, ja que a causa dels objectius que vull aconseguir, els vídeos, però sobretot les fotografies, poden no ser quelcom essencial.

Utilitzarem:

• Telefón mobil
• Ordinador
• Micro
• Caméra 
• Disfressa de diable
• Maça per a posar els petards

Tècniques i metodologia 

En primeres instàncies i per tal d’obtenir una completa involucració en l’entitat, ens haurem de posar la disfressa de diable, perquè es vegi una predisposició a entendre la cultura i els costums dels diables. Ja amb la disfressa posada procedirem «infiltrar-nos» en la colla i observar quins són els seus costums, des dels rituals abans de començar un correfoc, fins que fan durant el dia a dia. 

Quan hàgim realitzat una observació i tinguem suficients dades recollides mitjançant aquest mètode qualitatiu, passarem a les tècniques quantitatives, realitzant les entrevistes a les persones involucrades amb l’entitat, des del president fins a alguns socis i afiliats. D’aquesta manera anirem recollint notes i dades que ens ajudaran a construir una base per a respondre les preguntes que ens hem formulat a l’apartat dels objectius.

Un cop tinguem recollides les notes d’observació i les entrevistes formulades, ho escriurem de manera resumida i ordenada en un document, que serà el projecte final on s’intentarà obtenir les respostes als objectius plantejats. 

 

Bibliografia:

RRSS dels diables; Twitter i Facebook

• https://twitter.com/diablescornella?lang=ca 
• https://www.facebook.com/DiablesDeCornella/ 

Guber, R. Etnografia

• https://antroporecursos.files.wordpress.com/2009/03/guber-r-2001-la-etnografia.pdf

Callén, Blanca; Martínez Morant, Mara; Rispoli, Ramon. «diseño desobediente: recrear mundos y abrir posibles». pàgines. 5-19.

• https://www.raco.cat/index.php/Inmaterial/article/view/343371/434452 

Gustavo Lins Ribeiro. «Descotidianizar: extrañamiento y conciencia práctica: un ensayo sobre la perpectiva antropológica». Cuadernos de Antropología Social, vol. 2, pàgines 65-69. ISSN: 1850-275X.

• http://revistascientificas.filo.uba.ar/index.php/CAS/article/view/4852/4341